«Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú».
Aquests versos són de «Qualsevol nit pot sortir el sol», en la versió de Los Manolos i és una de les cançons més boniques sobre l’amistat que podreu escoltar.
I a més…
… aviat serà estiu!
Mmmmm… vermutets, platja, riures, amics que fa temps que no veus, abraçades, olor de crema solar, arrossos de tota mena, obrir un llibre, dormir sota la morera, gaudir del teu temps, prendre un cafè en silenci abans que tothom es llevi, veure sortir el sol arran de mar —o de llac o des del balcó—, ballar i ballar, visitar la iaia Carmen, besar-se sota la lluna, fer passatemps, el primer amor, escriure una postal, un viatge en tren…
I, per sobre de tot, obrir la nostra casa a tots vosaltres.
Perquè sou els que feu que tot l’esforç de cada dia valgui la pena. Des de Figueres a San Antonio de Texas, benvinguts. De Palamós a Madrid, de Calella a Londres, quina il·lusió!
Passeu, passeu. Al fons encara hi ha lloc. Ara traiem les coques de Sant Joan i la llimonada de la casa. No sabeu com ens fa de feliços tenir-vos per aquí!
Per celebrar-nos, volem fer-vos un regal. Clar que sí!
Quin et ve més de gust?
I ja està. Fins que ens tornem a llegir, si us plau, sigues feliç i recorda: qualsevol nit pot sortir el sol.