Recordes què deia El Petit Príncep sobre la seva guineu? Llegeix-ho amb atenció: no era més que una guineu semblant a cent mil més. Però jo la vaig convertir en la meva amiga i ara és única al món.

D’això tracta l’amistat, no creus? De ser únic per a algú, de saber que, tot i que et coneix de debò, et continua volent al seu costat. Això ens passa a tots. Tenir amics de veritat és un dels regals més increïbles que la vida ens pot donar.

En aquesta època que ja comença a intuir-se —sí, la de les llums als carrers— ens apropem a un esdeveniment que celebra l’amistat, encara que avui dia sovint ens porti més maldecaps que alegries. Perquè has de saber que el famós «Amic invisible», que t’estressa perquè mai saps què regalar, és en realitat una tradició per honorar l’amistat i va néixer fa molts segles al nord d’Europa.

En aquells temps llunyans, la gent deixava petits regals anònims a les portes de les cases, sovint signats com «nan del bosc» o «l’esperit de l’hivern». D’aquell costum nordic en va néixer a Alemanya el terme Wichteln, que significa «fer de follet» i consistia a repartir petits regals —sempre secrets i de poc valor— dins d’un mateix grup: família, amics o companys.

Així que, quan et donin el paperet amb el nom d’algú, encara que no el coneguis gaire, posa-hi tota la teva il·lusió per fer-lo feliç amb alguna cosa bonica i útil alhora. I, és clar, que respecti la norma de no ser cara.

En confiança, el nostre «Pasatiempos para adultos» és perfecte per a aquest moment. Té un munt de diversió a cada pàgina, està fet amb molt d’afecte i fins i tot inclou un trencaclosques que es diu «El camí de l’amistat».

I ja està. Fins que ens tornem a llegir, cuida’t molt i sigues feliç.