«Era el millor dels temps i era el pitjor dels temps; l’edat de la saviesa i també de la follia; l’època de les creences i de la incredulitat; l’era de la llum i de les tenebres; la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació», va escriure Charles Dickens el 1859, a l’inici de Història de dues ciutats.

Quan Dickens va escriure aquestes paraules no podia imaginar fins a quin punt continuarien ressonant amb el pas del temps. Sense saber-ho, va deixar una imatge molt precisa del que ens toca viure avui: un temps de descobriments i desconcert, d’avenços lluminosos i ombres persistents, de fascinació i també de cansament. Un temps, sens dubte, contradictori, intens i fràgil. Com gairebé tot allò que importa de veritat.

I aquí és on entres tu.

Per a nosaltres ha estat un regal trobar-te. Cada correu que rebem, cada idea que ens comparteixes, cada llibre que arriba a les teves mans ens recorda per què fem el que fem.

Sabem que aquest any no ha estat fàcil per a ningú. Però, tot i així —o potser precisament per això— ens sentim profundament agraïts de tenir-te a prop. El camí fa menys por quan es recorre tan ben acompanyat.

Ara és temps de bons desitjos i, per part nostra, desitgem que els teus dies estiguin plens d’amor i serenor. Que les penes, si arriben, siguin lleugeres al teu cor. Que trobis un moment per sentir que sí, que tot és on val la pena ser. Que tu importes.

I ja està.

Fins que ens tornem a llegir, cuida’t molt i sigues feliç.