Deia Sòfocles que, per a qui té por, tot són sorolls. I mira, ara ens ve com anell al dit, no trobes?

Fa just un any parlàvem d’aquest moment tan particular del calendari. S’acostava aquella gran festa en què el vel que separa els vius dels morts es torna tan fi que sembla que es pugui travessar.

És l’època dels espants, del truc o tracte, de disfressar-se, de passar por per voluntat pròpia i d’explicar històries d’homes llop, fantasmes i senyors que tenen l’inquietant costum de perseguir la gent amb un ganivet o amb una urpa esmolada.

Què hi farem! A l’ésser humà li agrada passar por. Encara que sigui una mica. Per això hem inventat atraccions de fira que, des de principis del segle XX, recorren els pobles perquè, asseguts en vagonetes, ens passegin per territoris foscos plens d’ensurts.

Cada país té les seves pròpies atraccions. Nosaltres, aquí, tenim una variant del «tren fantasma» que anomenem «el tren de la bruixa» en què, sí, ho has endevinat, una bruixa et persegueix per clavar-te cops d’escombra mentre recorres un circuit en una vagoneta. A qui li agrada que el persegueixin amb una escombra? Doncs, pel que sembla, a moltíssima gent.

El més interessant de tot plegat és que, tot i que la tecnologia ha evolucionat moltíssim, el mecanisme emocional continua sent el mateix que fa més d’un segle: sabem que ens enganyaran, però paguem encantats perquè ho facin.

Potser la gràcia és precisament aquesta. Saber que, quan s’encenguin els llums, els monstres tornaran a ser persones, els fantasmes, només llençols, i els assassins, senyors amb armes de goma. Perquè una cosa és passar por i una altra de ben diferent és tenir motius per tenir-ne.

Així que, siguis d’on siguis, et desitgem que gaudeixis al màxim del mes dels ensurts. I si ens vols explicar alguna cosa sobre les atraccions típiques d’allà on vius, estarem encantats de llegir-te.

I, per descomptat, fins que ens tornem a llegir, sigues feliç.